No sé si cal agafar-se seriosament les sorprenents teories del controvertit expert en envelliment Aubrey de Grey, que està convençut que els avenços científics permetran que els éssers humans visquem mil anys. El singular genetista, que aquesta setmana ha participat en un cicle de conferències a Barcelona, prediu fins i tot que la primera persona que arribarà als deu segles de vida ja ha nascut i ara mateix té uns seixanta anys. Convençut que combatre i vèncer l’envelliment és possible, De Grey considera proper el dia que la gent només morirà d’accident o a causa de ferides o de malalties no relacionades amb el pas del temps.
Confesso que, d’entrada, la idea de viure centenars d’anys sense fer-me vell em sedueix: tinc encara molts llibres per llegir, molts llocs per visitar i, sobretot, la il·lusió d’allargar indefinidament la llista de bons moments que voldria compartir amb els meus. De tota manera, m’agradaria conèixer l’autoritzada opinió del meu admirat Sebastià Serrano sobre aquesta possibilitat de competir en longevitat amb el bíblic Matusalem, personatge que va viure 969 anys i que, per motius obvis, dóna nom a la fundació que es dedica a divulgar les teories i els estudis de De Grey.
Però, més enllà de l’entusiasme inicial, és fàcil deduir que el fet de multiplicar per deu l’esperança de vida dels éssers humans comportaria un important nombre d’inconvenients pràctics en tots els àmbits. Un primer i bàsic seria el de la sobrepoblació: la Terra ens quedaria aviat petita i s’invertiria l’actual problemàtica dels baixos índexs de natalitat (ja fan bé els extravagants multimilionaris que es dediquen a comprar parcel·les a la Lluna). I tampoc no costa gens imaginar les repercussions en el mercat laboral. Els joves ho tindrien molt complicat per accedir a llocs de treball si les generacions anteriors tardessin segles a jubilar-se. A més, cap empresa es podria permetre el luxe d’acomiadar ningú (intenteu calcular una indemnització de vint dies per cada any treballat). I la vida conjugal? Quin mèrit i quin sentit tindria celebrar les noces d’or? I en els esports: podria el Barça mantenir durant cinc-centes temporades l’equip actual? I les implicacions polítiques: us imagineu mil anys de tripartit?
Parlar de la possibilitat de viure mil anys sona a somni fet realitat. Però si parlem de viure mil anys i un dia, la cosa també pot sonar a condemna. Potser la biociència està capacitada per afrontar aquest repte, però dubto que nosaltres estiguem preparats per redimensionar la nostra existència i convertir tota una vida en toooooooooota una vida.
