Hi ha dues professions que fins ara encapçalaven el rànquing dels oficis ideals: representant de jugadors de futbol i concursant de programes de televisió. I, de fet, continuen sent dues grans opcions per als qui cerquen una feina en què l’aspecte més important sigui la relació entre l’esforç esmerçant i la compensació econòmica obtinguda. Per als amants d’aquesta equació també caldria esmentar l’oferta de treball feta pública recentment pels responsables de Turisme de l’estat australià de Queensland, que oferien un sou de 75.000 euros i un contracte de sis mesos per una feina que consistia a passar mig any en una illa tropical i dedicar-se a prendre el sol, nedar, bussejar, observar i fotografiar els peixos i les aus i escriure un diari d’experiències.
Però en temps de crisi com la que ens aclapara, ben segur que molta gent prefereix trobar una professió menys ben remunerada, però més estable. I, en aquest cas i en aquest context, hi ha una activitat que s’està consolidant com una cada cop més interessant sortida professional: dedicar-se a fer previsions. Sí, previsions de qualsevol cosa (tot i que darrerament estan de moda les relacionades amb l’activitat econòmica).Les previsions, com el seu nom indica, serveixen per preveure esdeveniments i situacions i, per tant, planificar i preparar millor tot allò que vindrà. D’entrada pot semblar molt complicat. Es pressuposa un elevat coneixement de la matèria i, també per lògica, una important capacitat d’anàlisi.
Tanmateix, allò que fa realment interessant aquesta activitat és que si a l’hora de la veritat les previsions no es compleixen, no passa absolutament res. Se’n fan unes altres amb dades més actualitzades i punt. Per tant, l’acomiadament per negligència professional esdevé una possibilitat molt remota.No conec, per exemple, cap home ni cap dona del temps que hagi perdut la feina per vessar-la de ple en una previsió meteorològica. I amb els indicadors macroeconòmics, passa exactament el mateix. Els governs fan grans previsions per planificar inversions, estratègies i pressupostos. Però si després la inflació, l’atur, el PIB o el dèficit comercial es disparen i no fan bons els pronòstics, el decalatge implica conseqüències importants per a la butxaca de molta gent, però no comporta cap mena de responsabilitat per a ningú. S’actualitzen les dades, en positiu o en negatiu, i qui dies passa, crisis empeny. L’excusa és sempre la mateixa: una previsió no és una predicció.
PD. Senyor director, la meva previsió és que aquest article el llegiran deu mil persones. I si l’encerto, l’endevino.
