Només cal veure el garbuix que tenim muntat a l’hora de resoldre l’encaix de l’Anoia en la nova divisió territorial per constatar que es tracta d’una comarca amb una definició complexa. Però, malgrat que parlem de definicions, us recomano que no consulteu el diccionari per mirar de treure’n l’entrellat. Tan sols descobrireu que si hom busca el nom de la nostra comarca a l’Enciclopèdia Catalana, la primera entrada que apareix és: anoia f PSIQ Imbecil·litat.
Òbviament, superat l’ensurt, també trobareu de seguida la referència a la comarca de Catalunya situada a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana. I és evident que no cal ser filòleg per evitar la confusió entre l’anoia i l’Anoia. Però també cal admetre que costa evitar la temptació de la broma fàcil a què convida el parany lingüístic.
Però el cert és que en l’àmbit psiquiàtric l’anoia queda molt ben definida. És un terme femení, provinent de la combinació del prefix a- i la forma grega nóos (percepció), que defineix la manca d’enteniment, la imbecil·litat. El Diccionari Enciclopèdic de Medicina recull fins i tot l’adjectiu anoic-a, que significa relatiu o pertanyent a l’anoia, o que pateix d’anoia. En canvi, en l’àmbit administratiu, la cosa no està tan clara. Mentre els ajuntaments col·leccionen mocions a favor de la creació d’una nova vegueria amb el Penedès i alguns destacats alcaldes s’enroquen en l’opció de l’Àrea Metropolitana, resulta que la Generalitat i, també, el govern central tiren pel dret i apliquen la política de fets consumats per anar situant i soldant l’Anoia en la demarcació de la Catalunya central.
Tanmateix, la cosa encara és més trista en l’àmbit econòmic, en què arrosseguem massa qüestions que impedeixen definir l’Anoia com una comarca espavilada: les dades de l’atur, la manca d’acord per l’outlet, la impossibilitat del tren directe a Barcelona, el retard en el condicionament dels polígons, les allargues en el tema de l’aeroport corporatiu, l’etern sí-però-encara-no del Parcmotor…
La llista de greuges és tan llarga que de vegades hom pot tenir la impressió que ens prenen el pèl i que es pensen que els anoiencs som anoics per definició.
