Tots hem après des de ben petits que a l’hivern fa fred. I que, quan fa fred, de vegades neva. Per tant, la nevada de dimecres, que a més a més va ser més aviat discreta, no la podríem considerar com un esdeveniment extraordinari o com una novetat especialment digna d’esment. En canvi, va ser la notícia d’arrencada dels telenotícies, que hi van destinar un espai informatiu més generós que, posem per cas, el que va ocupar l’enfrontament bèl·lic que pateix la franja de Gaza. De fet, l’evolució del conflicte palestí va compartir protagonisme secundari amb d’altres notícies del dia, com l’exhibició de Messi al camp de l’Atlètic de Madrid o l’inici de la campanya de rebaixes als comerços de Catalunya.
Pot semblar difícil d’entendre que una no gran notícia com és una no gran nevada passi al davant i tingui més interès informatiu que una guerra que ja acumula centenars de víctimes mortals. Però l’explicació és ben clara: transcorreguts ja els primers dies, les hostilitats entre israelians i palestins ja han perdut l’olor de novetat que sempre reclamem els consumidors dels telenotícies. El nombre de morts entre la població civil ens interessa, però ja no ens impacta, senzillament perquè és similar a la del dia abans i a la del dia anterior i a la de l’altre. En canvi, la guerra de boles de neu que van improvisar els infants de Rajadell pot esdevenir una imatge fresca i, per tant, amb més capacitat de captivar l’audiència.
Els corresponsals i enviats especials que cobreixen informativament els conflictes armats s’escarrassen amb èxit a servir-nos diàriament imatges esborronadores. Però, ben bé com si hi estiguem immunitzats, ens les empassem tranquil·lament mentre dinem o sopem, amb un cert regust de déjà vu. Per això de vegades no podem competir amb la bucòlica imatge del Tibidabo emblanquinat. És la llei de la rabiosa actualitat.
Una altra cosa diferent és el criteri periodístic. Perquè si acceptem que una nevada pot ser la notícia de portada de l’endemà de Reis, podem discutir si el més important són les imatges de postal o els problemes que la neu provoca. I en l’esmentat telenotícies de dimecres, per exemple, es va primar la part lúdica d’un matí tenyit de blanc i, en canvi, només es van esmentar de passada les peripècies d’una noia de bona fe que va fer cas de les recomanacions de l’administració, va deixar el cotxe a casa i va agafar el transport públic per anar a treballar. El remei preventiu va ser pitjor que la malaltia: a causa de la neu el tren va patir una avaria i ella i molta gent van arribar tard a la feina. Però és clar que en aquest país els trens avariats també ja fan tuf a déjà vu.
